Angoulême 2008!

Aquest cop hem aterrat a Angoulême, on es celebrava el 35è Festival Internacional de la Bande Dessinée. Exactament, va ser del 24 al 27 de gener de 2008.

Si més no, aquesta vegada ens trobavem en un festival ple d’alienígenes d’alt nivell (en sa majoria dels casos). D’aquests extranys autors ens van firmar: Chaiko i Jidi, ambdós de l’editorial Xiao Pan. També cal destacar el premi a millor àlbum “Là où vont nos pères” de Shau Tan (editorial Dargaud) i del gran premi de la ciutat d’Angoulême a “Kiki de Montparnasse” de Dupuy & Berberian (editorial Casterman). Per cert, aquesta última, es pot trobar ja a les llibreries especialitzades espanyoles.

Sí, sí, sí... el planeta estava ple de carpes. Destaquem la de BD alternativa, on no tot és bo, però hi ha molt material interessant i desconegut, poc corrent; i creiem que s’ha de donar una oportunitat a aquests tipus d’autors i d’editorials que ofereixen alternatives a la tradicional bd. Si més no, també tenim alguna altre crítica (tot i que destructiva...) amb un cas particular d’una editorial bastant més comercial: la Soleil: hi venien un nou llibre de l’arxiconegut “Skydoll”, sota el nom de Barbucci i Canepa, com és natural. Si més no, la sorpresa és que a dins el que hi havia era un recopilatori de molts autors imitant l’estil dels dos primers... lleig. lleig. això és lleig.

(d’una carpa a l’altra hi havia interessos i calers diferents. i no tan diferents.)

Allotjats a Saintes, i viatjant diariament a Angoulême, vam descobrir esglésies i cases de completa postal francesa.
(oh la la, fantastic.)

Fins l’any que ve, Angoulême.

XIIIè Saló del Manga de BCN

Aquest any, la Hannah i la Kartu han repetit una de les seves habituals aventures al XIIIè Saló del Manga de Barcelona.
L’espai intergalàctic (altrament dit metro) estava sobresaturat d’otakus. Puaj.
maleïts monstres, un dia es podriran.
Un cop vam aterrar al Saló ens vam dedicar a explorar els stands. Stand 1, Stand 2, Stand 3, Stand 4... bff, què avorrit -_- . Manga comercial darrera manga comercial i, entremig, merchandasing sensacional. Sense oblidar que, a més, pagues més pel material al Saló que en la botiga.
novetats estúpides, banals i cares.
Però també salvem alguns de la foguera, com els editats per l’editorial Ponent Mon, els de l’autora Ai Yazawa, Kenji Tsuruta, Shin Takahashi, més algun que ens oblidem. O no volem saber.
o tu moriràs.
I dins dels espais podrits sempre hi ha algun oasis: important exposició la de la Nouvelle Manga, presentada per la mà de Frédéric Boilet i Aurélia Aurita, que ens van visitar i ens van portar les novetats de Ellas i Fresa y Chocolate 2, respectivament.
(penosa exposició la de fotografies de Blythes, extretes de catàlegs i internet. Entre altres).
Tampoc oblidem l’autora Katia i el seu maravellós món de Kat in Wonderland, que durant aquest Saló va presentar una sèrie d’enganxines basades en contes populars i no tan populars.Concluint; deixant de banda els nostres comentaris negativistes, i alhora sent realistes de la quantitat d’escòria publicada i que va en augment, encara queden fonaments de qualitat (i no tan de “quantitat”) en aquest mercat del manga (seinen i josei, publicats en revistes alternatives japoneses), i esperem que vagi a l’alça.

SFMOMA!

De visita per San Francisco. I evidentment, parada obligatoria al SFMOMA...

Oh fantàstic ( ! ) Oh maravellós ( ! ) Oh. Oh.

Des de fora, la seva arquitectura estrambòtica crida l’atenció, i et preguntes si s’hi amagarà realment el museu a dins,i... enhorabona! Acabes d’entrar a un dels museus més sensacionals que he conegut: un ventilador, penjat d’un cable, dóna voltes enmig de l’etrada impulsat pel seu propi moviment del motor. La gent gran amaga el cap i algun agosarat s’atreveix a passar per sota, mig corrent, no fós cas que al final es desprengués el gran temut.

I vinga, ara comença el recorregut pels passadissos i habitacions tenyides de blanc, on l’art més atrevit s’hi exposa paret rera paret.
Comencem amb Olafur Eliasson en el Your Tempo; entres a la sala. una senyoreta molt fina t’ofereix unes mantes per recobrir-te el cos. a l’habitació del cantó s’insinua una forma extranya, amb gel, molt de gel. entres, i fa molt fred, molt de fred. de cop divises un cotxe fet amb gel, i a sobre, és d’una coneguda marca. ai, el que fan els diners (!). però és impactant, impressiona. i m’enrecordaré d’ell.
Prosseguim amb el senyor Eliasson, però ara el tema és Take Your Time. Es tracta d’una proposta per percebre l’art de forma experimental, com si d’una experiència individual i sensorial es tractés. Ens planteja les seves obres amb colors sobreacollidors i jocs d’efectes. Un exemple és la sala en què tota la llum es groga i perceps els personatges d’aquest color, o el joc de miralls que evoca la sensació d’infinit.

Més recorreguts:
r e c o r r e g u t s.

Ara toca el desastre per la ma de Felix Schramm, amb la seva proposta New York. Per mi és una explosió de sensacions: entrar en una habitació i veure arquitectura estampada per les parets, trancant els tabics, creant el caos en aquella galeria d’ordre hegemònic. I vinga explosions d’arquitectura torta.

I a l’últim passatge: Matisse and beyond!
Aquest és el títol de l’exposició que donava lloc a tot un recull d’obres d’art del sXX i sXXI, amb autors com Jean (Hans) Arp, Marcel Duchamp, Dan Flavin, Philip Guston, Eva Hesse, Frida Kahlo, Ellsworth Kelly, René Magritte, László Moholy-Nagy, Georgia O'Keeffe, Jackson Pollock, Marcel Duchamp, Robert Rauschenberg, Diego Rivera, Calder, Roy Lichtenstein i Andy Warhol. I, evidentment, una secció específica amb Matisse.

( he repetit un autor, a veure si el trobeu.)

Ah, i Fascinant Fountain. aA.

hello world!

Després d'estrenar blog a una estúpida pàgina que va tancar, ens mudem al món blogger.
Repetim les entrades ja publicades i pretenem continuar la nostra barqueta web.

no és res que no hi hagi. però és la nostra barqueta, única, en un graaàn mar d'internet.

esperem que us agradi. o no. benvinguts a http://www.hannandekartus.blogspot.com/ !