De visita per San Francisco. I evidentment, parada obligatoria al SFMOMA...
Oh fantàstic ( ! ) Oh maravellós ( ! ) Oh. Oh.
Des de fora, la seva arquitectura estrambòtica crida l’atenció, i et preguntes si s’hi amagarà realment el museu a dins,i... enhorabona! Acabes d’entrar a un dels museus més sensacionals que he conegut: un ventilador, penjat d’un cable, dóna voltes enmig de l’etrada impulsat pel seu propi moviment del motor. La gent gran amaga el cap i algun agosarat s’atreveix a passar per sota, mig corrent, no fós cas que al final es desprengués el gran temut.
I vinga, ara comença el recorregut pels passadissos i habitacions tenyides de blanc, on l’art més atrevit s’hi exposa paret rera paret.
Comencem amb Olafur Eliasson en el Your Tempo; entres a la sala. una senyoreta molt fina t’ofereix unes mantes per recobrir-te el cos. a l’habitació del cantó s’insinua una forma extranya, amb gel, molt de gel. entres, i fa molt fred, molt de fred. de cop divises un cotxe fet amb gel, i a sobre, és d’una coneguda marca. ai, el que fan els diners (!). però és impactant, impressiona. i m’enrecordaré d’ell.
Prosseguim amb el senyor Eliasson, però ara el tema és Take Your Time. Es tracta d’una proposta per percebre l’art de forma experimental, com si d’una experiència individual i sensorial es tractés. Ens planteja les seves obres amb colors sobreacollidors i jocs d’efectes. Un exemple és la sala en què tota la llum es groga i perceps els personatges d’aquest color, o el joc de miralls que evoca la sensació d’infinit.
Més recorreguts:
r e c o r r e g u t s.
Ara toca el desastre per la ma de Felix Schramm, amb la seva proposta New York. Per mi és una explosió de sensacions: entrar en una habitació i veure arquitectura estampada per les parets, trancant els tabics, creant el caos en aquella galeria d’ordre hegemònic. I vinga explosions d’arquitectura torta.
I a l’últim passatge: Matisse and beyond!
Aquest és el títol de l’exposició que donava lloc a tot un recull d’obres d’art del sXX i sXXI, amb autors com Jean (Hans) Arp, Marcel Duchamp, Dan Flavin, Philip Guston, Eva Hesse, Frida Kahlo, Ellsworth Kelly, René Magritte, László Moholy-Nagy, Georgia O'Keeffe, Jackson Pollock, Marcel Duchamp, Robert Rauschenberg, Diego Rivera, Calder, Roy Lichtenstein i Andy Warhol. I, evidentment, una secció específica amb Matisse.
( he repetit un autor, a veure si el trobeu.)
Ah, i Fascinant Fountain. aA.
Oh fantàstic ( ! ) Oh maravellós ( ! ) Oh. Oh.
Des de fora, la seva arquitectura estrambòtica crida l’atenció, i et preguntes si s’hi amagarà realment el museu a dins,i... enhorabona! Acabes d’entrar a un dels museus més sensacionals que he conegut: un ventilador, penjat d’un cable, dóna voltes enmig de l’etrada impulsat pel seu propi moviment del motor. La gent gran amaga el cap i algun agosarat s’atreveix a passar per sota, mig corrent, no fós cas que al final es desprengués el gran temut.
I vinga, ara comença el recorregut pels passadissos i habitacions tenyides de blanc, on l’art més atrevit s’hi exposa paret rera paret.
Comencem amb Olafur Eliasson en el Your Tempo; entres a la sala. una senyoreta molt fina t’ofereix unes mantes per recobrir-te el cos. a l’habitació del cantó s’insinua una forma extranya, amb gel, molt de gel. entres, i fa molt fred, molt de fred. de cop divises un cotxe fet amb gel, i a sobre, és d’una coneguda marca. ai, el que fan els diners (!). però és impactant, impressiona. i m’enrecordaré d’ell.
Prosseguim amb el senyor Eliasson, però ara el tema és Take Your Time. Es tracta d’una proposta per percebre l’art de forma experimental, com si d’una experiència individual i sensorial es tractés. Ens planteja les seves obres amb colors sobreacollidors i jocs d’efectes. Un exemple és la sala en què tota la llum es groga i perceps els personatges d’aquest color, o el joc de miralls que evoca la sensació d’infinit.
Més recorreguts:
r e c o r r e g u t s.
Ara toca el desastre per la ma de Felix Schramm, amb la seva proposta New York. Per mi és una explosió de sensacions: entrar en una habitació i veure arquitectura estampada per les parets, trancant els tabics, creant el caos en aquella galeria d’ordre hegemònic. I vinga explosions d’arquitectura torta.
I a l’últim passatge: Matisse and beyond!
Aquest és el títol de l’exposició que donava lloc a tot un recull d’obres d’art del sXX i sXXI, amb autors com Jean (Hans) Arp, Marcel Duchamp, Dan Flavin, Philip Guston, Eva Hesse, Frida Kahlo, Ellsworth Kelly, René Magritte, László Moholy-Nagy, Georgia O'Keeffe, Jackson Pollock, Marcel Duchamp, Robert Rauschenberg, Diego Rivera, Calder, Roy Lichtenstein i Andy Warhol. I, evidentment, una secció específica amb Matisse.
( he repetit un autor, a veure si el trobeu.)
Ah, i Fascinant Fountain. aA.
0 comentarios:
Publicar un comentario